|
Al bell mig de la ciutat trobem la plaça del Carme, coneguda popularment com el Pati,
amb tots els cafès, bars i terrasses d'estiu al seu voltant, la qual ha esdevingut el centre neuràlgic
de la ciutat. S'hi poden contemplar diferents monuments: un dedicat al gran compositor targarí
Ramon Carnicer (1789-1855), que fou un dels músics més destacats a l'Estat espanyol durant la
primera meitat del segle XIX. A l'altre extrem de la plaça s'alça el monument als Països Catalans,
fet per l'escultor valencià Andreu Alfaro l'any 1981, i el brollador d'aigua que ofereix diferents
jocs d'aigua i llum, obra de Carles Buigas, autor de les fonts de Montjuïc de Barcelona.

El carrer del Carme és un dels carrers més comercials de la ciutat i compta amb diverses cases
senyorials així com amb diferents porxades gòtiques del segle XIV. En aquest carrer hi trobem
l'antic Palau dels Marquesos de la Floresta, avui seu de la Mútua Intercomarcal - Mútua de Tàrrega,
casal exponent del romànic civil català de finals del segle XIII. Al mateix carrer i davant del Palau
dels Marquesos de la Floresta trobem una residència senyorial, que és un clar exponent de l'estil gòtic.
Al carrer de Santa Anna, un dels més transitats i comercials de Tàrrega s'hi troba una casa d'estil modernista
que segueix la línia jujolista, amb importants elements d'influència de l'art i ornamentació arabescos.
La plaça Major de Tàrrega acull l'Ajuntament de la ciutat, la Parròquia i el Casal Parroquial,
l'edifici modernista de la Cambra de Comerç i l'edifici de la sucursal de la Caixa de Pensions.
L'església de Santa Maria de l'Alba és de línies classicistes i dóna espectacularitat a totes
les perspectives de la plaça. La planta té una nau principal amb capelles laterals, cúpula i cimbori.
El campanar de planta quadrada i torre vuitavada és de gran alçada i acull un important nombre de campanes.
L'Ajuntament té una façana d'inspiració renaixentista datada de l'any 1674 i es pot apreciar el
conjunt escultòric de la portada que representa l'escut de la vila. La creu de terme gòtica va ser
restaurada i instal·lada a la plaça fa poques dècades. Recomanem l'observació detinguda de les figures,
especialment de la imatge de Sant Miquel
El carrer Major acull el Museu Comarcal de l'Urgell, situat a la residència de Cal Perelló, que data
dels segles XVII i XVIII i encara conserva algunes de les sales nobles dels segles XVIII i XIX,
actualment museografiades. El museu acull també la Sala d'Arqueologia, centrada en el món ibèric
i romà, i sales per a exposicions temporals. El carrer
Major s'està convertint en un vial amb comerços i tallers artesanals oberts als vianants.
A la plaça de Sant Antoni, del segle XIV, s'hi troba l'església del mateix nom que consta d'un
campanar d'espadanya en què s'observa l'escut d'armes dels Ardèvol, promotors i benefactors de
l'obra. L'església ha estat objecte de nombroses reformes al llarg dels segles. L'actual façana
es troba custodiada per dos dels apòstols de l'antiga església parroquial gòtica.

|